La Via Catalana, 11 de setembre del 2013, 1.600.000. Gràcies!

Va ser un dia memorable i haver-hi participat també.
 

 
Correu enviat a tots els meus contactes que he estat "bombardejant" els darrers mesos.  

Benvolguts familiars i amics, Us vaig dir que seria l’últim correu però no he pogut resistir-me de enviar-vos-en un altre. Aquest, però, es un correu d’agraïment. Gracies a tots!. 

Us agraeixo que acceptéssiu els meus missatges persistents. Espero que mai els trobéssiu impertinents perquè no era aquesta la meva intenció. Gràcies també els que ahir vàreu anar a la Via Catalana, sense la vostra participació no hauria estat possible. Per a mi ha estat molt emocionant poder-hi participar, espero que per vosaltres també. Gràcies també a tots els que ahir no hi vàreu anar, tan se val els motius. Aquest projecte només te sentit si el construïm entre tots i perquè així sigui, ens caldrà poder confrontar idees, respectar sensibilitats diferents i compartir maneres de veure (viure) el futur, i aquest futur només pagarà la pena si hi som tots. Una forta i sincera abraçada. 

I algunes de les respostes rebudes... 

De res amic. Gràcies a tu per la teva valuosa feina. Una abraçada i fins aviat.  
Antoni Costa 

Amic !!! T'he trucat però estaves en una reunió. La valoració general és molt bona, tant per l'èxit esclatant de la Via, com perquè el programa va funcionar prou bé, malgrat els nervis i els petits entrebancs tècnics. Realment il·lusiona moltíssim... 
Et truco més tard i en parlem.  
Toni Juanet  

Gracies a tu David per la informació que hem tingut de plena ma. Ahir va ser un dia fantastic participant de la via desde Masnou  
Antoni Alós 

 
David moltes gràcies a tu per totes les informacions i la feina feta! Ahir va ser un exit en tots els aspectes. I tots varem coincidir en que a nivell organitzatiu us mereixeu una gran felicitaciò. Va ser molt emotiu i millor no podia anar! Moltes felicitats !!!!  
Viki Murtra 

Gràcies a tu David per animar-nos i esperonar-nos. Va ser un dia inoblidable. Gràcies per la teva dedicació.  
Maria Puigdefàbregas 

Hi vam ser. Zona sagrada família. Vaig haver de fer el cor fort i patir una mica d'angoixa. Un petó  
Cairol 

Felicitats per la bona feina, feta amb el cor. Endavant malgrat les nostres divergències. Gràcies,  
Javier  

Crec molt sincerament que l'agraiment es nostre per que tots els d' ANC heu fet una feina encomiable i que fa sentirnos molt orgullosos de pertanya a aquest país  
Joan Reig

Va ser impressionant, gracies a tu i gent com tu que es mobilitza pel nostre país. 
Grande Càpita, Grande!!! Visca Catalunya!!! ......i Visca EFES!!! (ya de paso...)  
Fernando 

Moltes gràcies a tu i a tota l'organització.  La feina ha estat excel.lent i el resultat encara més. Finalment hi he pogut participar presencialment, però seguir tot el procés a través de les informacions que ens enviaves m'ha fet sentir-lo molt proper i molt meu també malgrat la distància. 
El futur és nostre si som capaços de fer les coses així, no en tinc cap. Una forta i agraïda abraçada,  
Mariona Anglès 

Gràcies a tu per la feina feta, per la tenacitat, la paciència, les hores invertides... els èxits no vénen sols i aquí es va notar que hi havia una feina feta impagable. Gràcies. de debò.  
Jordi Redondo 

Gràcies a tu David, va ser molt emocionant i veure al vespre les imatges de tota la via va ser realment reconfortant! Una abraçada!!  
Mireia Navarro 

Moltes gràcies a tu, David. I enhorabona per l'èxit de la vostra tasca que ha pogut fer tan visible el sentiment del nostre poble i una manera de fer "a la catalana". 
Gràcies. Una abraçada!  
Xavier Àvila i Morera 

Ostres  David, mil gràcies a vosaltres. L’organització va ser excel·lent! L’ACN un 10 MH en l’organització i en tot!!!! Varem tenir el privilegi de poder anar a les terres de l’Ebre i encara avui tots tenim ressaca de les emocions que varem poder viure i compartir durant tot el trajecte i durant tot el dia,  i que no oblidarem mai!!. Va ser magnífic . Poder creuar el país, palpar-lo...., sentir-lo... veure marees de gent de groc, com s’anava conformant la cadena, tothom col.locant-se al seu lloc, complicitats, somriures, tots a la una, i molta molta il·lusió pel futur!! I això no té preu!! Va ser una experiència única amb plena consciència que estàvem fent història 
En el nostre tram varem ovacionar l’organització i els cantàvem : organització!! felicitació !!! Mil gràcies també per anar-nos informant  i compartint tot el procés aquests darrers mesos!!! Una forta abraçada i a seguir  treballant tots per aconseguir un país millor !!  
Lourdes Aran 

Gràcies a tu!!! Jo al final vaig anar a la Travessera de les Corts, amb el Kim i la Loli, i em vaig trobar amb uns amics de Montclar, la Maria va anar a Les Cases del Canà, el Pere a la Plaça Catalunya  la Cèlia a casa amb la pota ranca... però tots molt emocionats... 
Per cert, us vam trobar a faltar a la festa del Rudy!! Petons a la Mateu!! Una abraçada  
Josep Cortés 

Estimat David, gràcies a tu i als milers de voluntaris que ens vau conduir amb exquisides maneres per tal que tota la Diada fós un èxit espaterrant, com va ser. Us hem de felicitar i a tu personalment, els amics són per elevar l'estat d'ànim, per la magnífica organització que heu dut a terme. Segur que sense aquest bon fer i aquesta amabilitat res hagués estat igual. Estem, molt orgullosos d'haver participat en aquest acte i d'haver tingut un lloc a la història tal i com ens deieu en els mails. Un petò i una forta abraçada i gràcies per ser-hi.  
Carme i Amand 

Gràcies David No em cansaria de parlar del tema i de reviure el que ahir varem experimentar i veure. Va ser fantàstic anar fins a l'Ebre al tram 6 i veure i viure el que varem fer. L'ANC ha fet una feina excelent que ens fa sentir orgullosos i, per tant tu te n'has de sentir directament afectat. Una forta abraçada i Visca Catalunya Lliure.  
Josep Senespleda 

Un correu molt bonic. Felicitats per l'êxit d'ahir.  
Roser Font 

I gràcies a tu per la teva dedicació i esforç, David. 
Una forta abraçada,  
Xavi Pijoan 

Gràcias David Jo i la meva dona Gina al tram 511  
Toni Rosa 

Des de Bàscara ja varem notar les teves vibracions... Una abraçada ben grossa!!!!  
Montse Trias  

Gràcies a tú per tenir-me informada.... encara que la meva participació ha estat xica.... me'n alegro de veure a tanta gent feliç i contenta!!! Abraçada també per tu!  
Lali Mateu 

Gràcies David, encara que diguin el contrari, VA SER UN ÈXIT!  
Esther Gallego 

Ostres, no havia vist aquest correu. I a sobre ens dones les gràcies!!! Després de tota la feina que heu fet ( i tan ben feta) som tots els catalans els que us hem d'agrair l 'apoteòsic èxit d'aquesta Diada. Una abraçada  
Toni Oliver 

gràcies a tu per la feina ben feta. PD a els del camp ens va agradar molt veure a la gent de les ciutats a les cunetes. Molts Petons i visca la Llibertat  
Jaume Mateu 

Som nosaltres qui us donem les gràcies a tots els voluntaris que heu fet possible, amb la vostra feina desinteressada, aquest gran èxit cívic i democràtic. El dia de la cadena, quan va acabar, vaig cridar l'atenció de la gent que m'envoltava i cridant com un condemnat, vaig demanar un aplaudiment per a la mitja dotzena de voluntaris que havien treballat al nostre tram. L'aplaudiment va ser eixordador. Gràcies, amic i company, i fins molt aviat!  
Àlex Lloreda  

Aina, David, Mercè, Josep, Núria, Arnau, Josep Mª, Imma, Maite, Jordi, David, Maite, Laia, Ramon, Neus, Genona, Josep Ramon, Llorenç, Marta, Mark, Lluís, Antoni, Dolors, Joan, Anna Isabel, Teresa, Carola, Eduarda, Raquel, Enric, Núria, Mercè, Laura, Olga, Joan, Lluís, Esteve, Enric, Ricard i amics i acompanyants, vosaltres ho heu fet possible!!! 

L'equip de coordinació de la territorial de l'ANC de Sarrià Sant Gervasi us vol agrair la feina feta durant l'emocionant i històrica jornada d'ahir als trams 771, 772, 773 i 774. Ha estat un plaer traballar amb vosaltres. Hem demostrat amb els peus a terra, el cor encés, donant-nos les mans i de nord a sud la nostra voluntat de llibertat amb màxima capacitat de mobilització, organització i civisme. El 771, el 772, el 773 i el 774, quedaran per sempre grabats en el nostre record. Com ha dit el Linus, s'han convertit en un petit però històric patrimoni personal dels catalans. Simplement moltes gràcies.  
Equip de coordinació 
ANC Sarrià Sant Gervasi

Les paradetes

Una de les coses que m’ha cridat l’atenció des de que estic a l’ANC (Assamblea Nacional Catalana) son les paradetes. Son la nostra eina més útil per donar a conèixer la nostra funció. Serveixen de reclam, per recaptar diners, per fer socis i simpatitzants, per difondre consignes concretes o per mantenir l’esperit del procés.

Son en si mateixes, un ecosistema autònom. Entre els voluntaris que hi participem es produeix una sintonia immediata, hi ha mirades i somriures de complicitat. Els més veterans s’encarreguen de ensinistrar als novells i cadascú acaba trobant el seu lloc i funció. N’hi ha que els agrada xerrar amb la gent i els veureu fora de la parada “assaltant” amb diferents tècniques als vianants que s’apropen ( o no!) a la parada, d’altres, potser menys sociables, prefereixen tasques més discretes com preparar el material o donar el canvi (aquesta és la meva funció), alguns s’especialitzen en informar dels diferents temes o campanyes del moment. És una organització espontània, cadascú trobar el seu lloc i tot funciona mes o menys alhora.

Però els que més amb fascinen son els relacions públiques, generalment son dones que ja han passat dels 50, de caràcter obert i molt sociables, que no saps ben bé si han vingut a petar la xerrada o a establir relacions socials. Coneixen tothom o bé ho fan veure i sempre sembla que fan molta feina. M’encanta aquesta diversitat!

Els inicis

Sarrià, a principis de l’any 2011.

Tot va començar amb la crida dels organitzadors de la campanya Barcelona Decideix demanant col·laboradors tant per la promoció de la consulta, com per estar a una de les meses electorals el 10 d’abril.

Per aquella època jo em trobava immers en una situació personal de apatia i desànim generalitzats. El 2011 la crisi econòmica colpejava durament i tot i que encara tenia feina (i encara en tinc), el final del túnel no es veia per enlloc. A més a casa, les relacions no eren ni de bon tros satisfactòries, millor amb la Mercè i l’Albert que no pas amb en Cristian, però res massa il·lusionant.

Heus aquí doncs la paraula clau de tot plegat, em trobava sense cap il·lusió, millor dit pràcticament la única il·lusió era el Barça que amb els seus resultats i el joc desplegat cada cap de setmana m’arrencava un somriure de felicitat que em durava unes quantes hores.

Així que la crida per la consulta del 10A, va ser com obrir una finestra i deixar passar una mica d’aire fresc. M’hi vaig apuntar per fer qualsevol cosa, sobretot desitjava que algú em digues que havia de fer, no pensar, obeir res més, sense grans plantejaments ni propostes de futur. Em venia de gust treballar per un objectiu clar i que neixia  de la iniciativa civil.

Jo no era independentista, a casa mai s’ha viscut un ambient amb aquesta orientació, ans el contrari. Però els últims anys el panorama ha canviat molt, la prepotència dels castellans i aquesta manera de veure la seva Espanya em fa sentir exclòs del projecte. O sóc com ells diuen que haig de ser o no sóc res, i malauradament per ells jo sóc català!

La tropa

Fa uns mesos, parlant amb en Pere Homs, comentàvem que és molt agraït en determinats moments col·laborar i seguir instruccions i ordres. Per entendre’ns, evitar la pressió de prendre decisions i només concentrar-se en fer bé, el millor que un sap, la tasca encomanada. Aquesta va ser la meva actitud quan vaig iniciar la meva col·laboració, ser un peó, una baula de la gran cadena que des de la societat civil s’estava construint.

I encara és la meva principal motivació. Actualment estic en l’equip de inscripcions de l’ANC Sarrià - Sant Gervasi i la meva tasca és senzilla. Hem dedico a passar a net en un full de càlcul les persones que s’inscriuen a les parades que muntem arreu del districte. Puntualment també col·laboro en la captació de nous simpatitzants dedicant algunes hores a la parades.

Tropa. En tot projecte, en tota iniciativa que vulgui estendre’s i ser efectiva, calen persones que facin de tropa. Va ser en Pere altre cop qui ho va definir clarament: “per que una idea s’acabi concretant, calen líders, un projecte clar i entenedor i un grup nombrós disposat a fer-lo realitat”. Doncs aquí em teniu, disposat a formar part d’aquest nombros grup, disposat a formar part de la tropa.